Escriure crònica de la cursa per agraïr a tots els que han estat al meu costat, però com a triatló, haig de dir que ha estat potser el pitjor que he fet mai. Resumint: un infern, en cada segment.
Dissabte a la tarda arribem a València amb el David Gironès, Rafa Apolo, Sergi Bel i Covi. Entrem a l’hotel i anem cap a boxes a agafar dorsals i deixar la bici.
Hi ha “ambient triatlètic”, fa por veure boxes, sembla que regalin les cabres, rodes lenticulars i cascs aero.
Deixo la bici, dorsal 128, a primera fila, amb tots els èlit femení i masculí. Els nervis van augmentant. Tot I així sé que no tinc res a fer en cat. Èlit, espero arribar sobre el 13è lloc.
22 sopo casi 1kg de patata bullida amb 3 launes de tonyina, m’he passat... 23h anem a dormir, comparteixo habitació amb Rafa i David.
(amb els meus animadors!! abans de sortir)
Diumenge. 6.15 esmorzo amb poca gana. 8.10 amb el neoprè posat cap a “càmara de llamadas”, no provo l’aigua, se que estarà freda!! 
(volia dedicar el tram de natació al Román per agunatar-me casi cada dia a l'aigua però no em va anar bé ni el rimer segment!!)
Comença la cursa: 8.30 sortim. 1r segment (1,9 natació, amb neoprè), l’aigua està més que freda, cada braçada que faig m’entra aigua pel coll, mans i aixelles foradades, al principi bé, penso que no vaig malament però quan porto 1000m desitjo veure l’arc de sortida, no em sento el cos, les mans no les puc tancar, els peus suposo que segueixen al seu lloc. Donem la volta i no arriba mai la T1... per fi, sortim, si arriben a ser 500m més m’han de treure. Veig que he sortit molt malament de l’aigua, queden poques bicis.
(sortida de l'aigua, amb poques forces per treurem el neoprè)
T1. més que congelada: mans i boca rígida, se’m cau la baba, no em puc treure el neoprè, ni posar els mitjons, cordar dorsal, casc... passen els segons i no avanço, m’assec a terra i paciència, veig com cada vegada queden menys bicis. 14è parcial (32’, quan esperava fer 28-29’)
M’aixeco, salto sobre la bici i no sé on estan els músculs encara, amb el mono xop i mig hipotèrmica no sé si vai molt fort o vai a camarà lenta (2a opció penso), intento veure però ho trec, estòmac tancat, segueixo uns 20km i menjo una barreta dextro, perfecte em senta bé i vaig bebent sals (GU electrolite i ND3). Comença el festival de vent, podria venir de cul?!?! No, ve lateralment i per davant tota l’estona, em desmotivo moltissim, això és un infern penso, sort que no porto conta km... afluixo marxa, ni m’acoplo amb por de caure, em passen unes 3 noies, encara em desmotivo més i estic desitjant punxar, per desgràcia no passa, així que només penso en arribar i retirar-me. Al al cap d’una estona un GEL GU ROCTANE i 15km abans de València un altre. 19è parcial, 27km/h (esperava fer uns 33..). He maleït la cabra Argon, les rodes de perfil i el casc aero, quina tensió!!
T2 entro a boxes i em desoriento, torno a enrere i busco el meu lloc. Perquè em poso les sabates si em vull retirar nomes sortir? Bé, surto, veig a la Covi animant, David fent fotos i Raul que ha vingut de Tgn a veure’m, haig d’aguantar una volta per no defraudar-los.
3 voltes per fer els 21km, el genoll em fa moooolt de mal, de moment és suportable, després de tot el que he patit... però no vull seguir, total ja no entraré a meta sabent que he fet bona cursa. Vaig xino xano, fent passets petits. No agafo ni avituallament. Quan arribo al creuament meta-2ª volta els dic que plego, em cauen les llagrimes de dolor, però m’animen a seguir :( i aguanto. 
(anunciant la meva falsa retirada)
Si em fa més mal a la següent paro, prefereixo una retirada a temps que un mal paper. Bec un glop d'aigua i m'agafo un gel GU. Acabo la 2ª volta encara més poc a poc per evitar majors conseqüències, 500m al costat del Raul i paro, però torno a passar pel creuament i miro endavant, algo em diu que segueixi, així que ja no hi ha dolor, no sento res, només que les cames volen anar més ràpid, apreto molt!, ultims 7k i acabo, segueixo ràpid i no peto, aguanto, em creuo el Sergi per ultim cop i em diu que tinc a noies a prop, encara més motivada, en passo algunes. Corro la mitja amb 1h38’ (esperava fer <1h35). 10e parcial.
(entrant a meta)
Entro a meta amb 5h24’, 12a del Campionat d’Espanya i 13ª general. Amb molt mal sabor de boca però contenta en el fons d’haver creuat meta un cop més, de tot se’n aprèn.
Haig d’agraïr al Raúl (company de feina que ha vingut tot sol desde tarragona), sense ell no acabo, també a la Covi pels ànims i David (de Pikrace, calendari de curses) per les fotos i l’allotjament. També al Sergi i Rafa que ens anàvem creuant i donant ànims durant la cursa.
