Es pot correr amb les cames o amb el cap. Avui he optat per la segona, perque al km 5 ja tenia bessons i isquios carregats. Sensacions molt bones de ritme i pulsacions, però no musculars.
Passo la primera mitja amb 1h44, em veig be per baixar d'3h30' mantenc el ritme, tot i que al km 32 se'm començen a carregar també els quàdriceps i ja corro per inèrcia, però sé que no em queda res i apreto encara més, sobretot a partir del 36, penso que nomes queden 5km i 25' per arribar a temps, però no!!
Me'n adono que son 42, no 41km, aixi que em queda un més del que pensava i ja no arribo, les cames no donen de més. Al km 40 peto, corro a 7 el km (2' més).
Entro a meta contenta d'haver acabat la meva 1a Marató, amb un temps de 3h37' i 3a de sub23 (que m'en entero a casa i em quedo sense premi.. per variar)
a l'espera de fotos..
4 comentaris:
Ivette, impresionant/at!
Felicitats
Enric O.
Lleida
Felicitats ! Nena, no se d' on treus tantes forces. Ets una campiona !! Un petonàs
Quín repte!!!Veig que ho has aconseguit!! La primera marató de la teva vida...sempre t'enrecordaras!! Ets molt valenta,eh?Cuida't força.
Ivet, ets genial!
m'alegro molt per tu...i per ser la primera marató només et puc dir enhorabona tant per la marca com pel repte mental, que com comentes, és molt més dur de superar...i ho has fet!
Petons guapa!
Publica un comentari a l'entrada