CRÒNICA HALF SAILFISH BERGA

Set dies després del Half de Narbone, penso que fresca tot i encara que molt tocada de bessons però amb ganes de fer l’últim half de la temporada.

Dissabte treballant fins tard, amb tot preparat per sortir a les 21h de TGN, cap  a Berga. Arribar, agafar la bossa del corredor i al llit.

07:00 sona el despertador. Esmorzo i reviso tot per la cursa: xip al turmell, sabates, bidons amb sals, les barretes, gels al portadorsal, casc, ulleres, visera i neoprè.

07:30 vaig a la T2 i 8.15 cap al pantà. T1 preparada.

 Com sempre, tot i anant amb temps, no m’en sobra per escalfar. A les noies ens situen en un lateral i a esperar pel tret de sortida. Amb una mica de nervis doncs ni Beratasegui ni Ledesma competien, així que tenia alguna possibilitat més de tenir lloc al podi.

SORTIDA: 10h, a l’aigua, molta gent, 620 de cop! Però em faig lloc entre homes controlant a les 2 noies de davant. Mantenc ritme continuu tota l’estona sense perdre de vista a les noies del voltant, tot i que a Saleta i Dolça ja no les veig.

T1: Surto de l’aigua amb 32’ (5’ més que l’any passat), 4ª noia però al sortir de boxes, en bici ja em col·loco 3ª. 

 BICI: surto 3ª i mantenc el lloc els 90km. No em noto cansada però una mica buida de cames, tot i així menjo i bec el que toca, el previst (2 barretes, 2 roctanes i 3 bidons), el que no aconsegueixo baixar temps de l’any passat tot i anant amb la cabra.

T2: ràpida, pendent de que arribi la Pilar Rus. Molt de públic animant, Berga al carrer!

CURSA a PEU: ja veig que els bessons estan més durs que les pedres, l’aquiles em comença a fer mal però intento aguantar una estona més la 3ª posició, però no puc més, baixo ritme i la Pilar em passa volant, aquí ja m’enfonso perquè impossible que recuperi i cada vegada em fa més mal, penso que estic fent el pena i a sobre em puc trencar i patir-ho la resta d’any. A la recta solitària, camino, em trec el dorsal i vull tornar a enrere... però venen remordiments, penso que no sempre va com s’espera, no sempre es pot pujar al podi i en el fons havia vingut a gaudir, no a competir. Penso en tots els companys de club, els meus “pupil·los” que han vingut a competir, alguns a estrenar-se en distància half, en els acompanyants que han vingut a animar i sé que per 1h que em queda puc patir una estona més, així que segueixo i creuo la meta, una cursa més.

5h03’58”. 2’ més que l’any passat, però amb el doble de patiment.