Normalment es comença pels sprints (750m + 20km +5km), una distància còmoda ideal per començar i progressar, amb l’objectiu sempre de baixar temps, on la natació i la cursa a peu tenen més importància que el ciclisme. La meva millor marca: 1h10' a Calafell 2010. Tot i ser una bona ditància per acumular medalles no és la més gratificant.
Els Olímpics (1,5 + 40 + 10km), distància reina en les proves nacionals, amb “l’obligació” de correr com a sub23 trobo que és una ditància força dura, vas a la zona o per sobre l’umbral anaeròbic tota l’estona i es pateix molt. És una distància ràpida i espectacular per veure als profesisonals correr. Només n’he corregut 2 crec i l’ultim amb la selecció catalana vaig registrar 2h30’ tot i fer 6km a 10km/h amb la roda punxada...
Doble olímpica (3 + 80 + 20) diferència dels halfs (mig ironman) té 1,1km més de natació i 10 menys de ciclisme, per a mi perfecte, porto millor la natació que la bici. Només n’he corregut un i molt bones sensacions, vaig gaudir moltissim, no pateixes tant de pulsacions com als curts i musculament una mica més que altres, però res a vere amb els ironmans. Per a mi la ditància perfecte, amb ganes de fer-ne molt més, de competir i preparar aquesta distància la pròxima temporada. La unica marca: 4h33’, amb esperança de millorar-la aviat.
L’Ironman, 13h10’ en l’extrememan de salou ’11. També enguany debut en aquesta distància, la pitjor, la més dura tant físicament com psicològicament, també ho pot acabar tothom, però requereix més preparació que altres triatlons, més temps, més volum d’entrenaments i força de voluntat. Sense paraules, una experiència que durant la cursa no vols que es repeteixi MAI més, però al creuar la meta, veient que has fet realitat un somi, rodejada de persones que t’estimen i t’admiren, t’emociones i aquest record tant intens és el que fa que al tornar estar en bones condicions t’inciti a repetir l’experiència i a proposar nous reptes. Al acabar un ironman tens una sancació que et gratifica molt, et satisfà com a esportista i com a persona, pq és un gran repte esportiu però també personal, al creuar la meta saps que amb esforç pots aconseguir tot el que et proposis a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada