Un altre any serà... l'atropellament m'impedeix competir

Diumenge 25 hi ha el Campionat d'Espanya de Triatló d'hivern, tinc moltes ganes de còrrer i fer podi. Però...

Dissabte a les 7 del matí passem a recollir al Pitu, el president del Reus-Ploms (a Castellvell) i anem directes a Benasque, amb moltes ganes de provar els esquis i la BTT sobre la neu…

Quin vent en tot el trajecte!!! Sobre les 10h arribem allà i deixem al Pitu a la cafeteria de l’hotel i ens posem els esquís tot i el vent i la neu que començava a caure. Donem una volta com podem al circuit del triatló d’hivern (campionat d’Espanya) del dia següent, hi havia molta neu sense xafar i alguns trossos gelat… Canviem i agafem la BTT: fem dos voltes tot i el vent que apretava cada vegada més, però era divertit pedalar sobre la neu. Finalment donem una vola corrent amb les sabates de claus i ens refugiem a l’hotel amb el Pitu, ens l’enduem a donar una volta a Benasque i dinem en una pizzeria. Al acabar pugem cap a l’hotel a Cerler.

Un cop pujant a Cerler apreta el vent i neva bastant, la carretera comença a patinar i a 500m de Cerler veiem un cotxe, en un coll, parat que posava les cadenes així que hem de parar nosaltres també (per l’altre carril baixava gent de pistes). El Pitu baixa del cotxe i no s’atreveix a donar una passa perque el terra lliscava i el vent se l’enduia (video*), jo patia per si el cotxe se’ns anava “barranquillo” avall (ja que no hi havia valla al costat del cotxe), aixi que em vaig quedar fora gravant la situacio i el Gerard posava les cadenes de roba.

*(situació 30 segons abans de que m'aixefessin)

Als 30’ de apretar l’Stop apareix un cotxe per darrera i impacta amb els meus bessons, davant del cotxe del nostre cotxe, el Gerard tira uns centímetres enrere pq no m’aplasti les cames però em segueix arrossegant el cotxe fins que troben un pal de ferro (d’aquests blans i vermells per veure la carretera) i s’encasten allà quedant el meu braç i cuixa entremig dels dos… no sabia com em traurien ja que el cotxe que tenia damunt no tenia totes les rodes a terra (s’apoiava sobre la meva cuixa), em treuen la cuixa empenyent el cotxe però encara tinc la tíbia i peroné entre ferro-cotxe però al cap de poc el Pitu treu el ferro i m’alliberen, jo crec que estic bé, en aquell moment no noto la cama, ni el dolor i em deixen al cotxe.

Al poc rato un altre cotxe xoca amb un arbre i queda destrossat a l’altre costat, paral·lel al primer accidentat, així que quedava un espai petit pels altres vehicles: sospito que això no acaba aquí i espero que algú em vingui a buscar i atreure’m del cotxe. Apareix el Gerard que em treu d’allí i en aquell instant una furgo s’estampa davant nostre, al costat del cotxe que m’ha atropellat, la furgo dona un cop al Gerard, al cap, però res preocupant. Marxem d’allà el més ràpid possible...

Jo baixo al metge de Benasque amb una família de reus que ja estaven amb les cadenes posades i encarats avall, el Gerard aconsegueix donar la volta i situar-se darrere d’on anava jo i ens trobem al Metge. D’allà, una tia superborde ens deriva l’hospital de Barbastro i un cop allí en fan radiografies a mig cos (tíbia i peroné, fèmur, pelvis, costelles), em treuen 3 tubs de sang, em deixen la via oberta (per després injectar-me calmants i antinflamatoris i em fan pixar en un orinal.

Un cop tenen els resultats, bones noticies: no m’he trencat res i en alguns dies estaré recuperada.

Ara, tot de blaus al cos, repòs i a esperar la indemnizació...