dimarts, 27 de setembre del 2011

Tri HalfSailfish de Berga 1,9+85+21

Diumenge: ultim triatlo de la temporada*, després de dos sprints, un olimpic, un ironman i 4 de mitja distancia acabo (*...m'he apuntat al sprint d'altafulla per estirar les cames...)

Al matí m'aixeco a buidar la bufeta, amb el mono posat i sorpresa!! una planta molt agraida em deixa els seus fruits al mono de correr, quina feinada per treute'ls.
Vaig cap a boxes, al pantà. Som uns quants del runnersworld tgn, ens posem el neoprè que fa fred i a les 10h donaven la sortida, però no ens deixen escalfar! ni provar les ulleres, aixi que em poso davant de tot! just a la segona fila darrere els èlit. Ui quina por que em xafin les 400 persones que tinc darrere.
Tret de sortida i ja m'entra aigua a les ulleres, no veig res aixi que nomes agafo peus i vaig seguint endavant, em trec l'aigua una vegada però em torna a entrar aixi que desistexo i me'n enfio dels del davant. 27' per fer els 1,9km al pantà de la baells, 27e parcial.
T1: no surt el neoprè!! me'l tallare per les potes pq em costa de sortir i per ficar-lo dins la bossa. una estona tambe.
Agafem la bici, començo be, les sabates s'han desenganxat aixi que trigo en pujar a la bici però arranco en força. Els primers km costen però poc a poc les cames s'escalfen, agafo un bon ritme però no m'entra res a l'estomac. Al k10 se'm enganxa una brossa a la roda del davant, em roça tot el tram de bici, fa molt soroll i em frena una mica ja que em toca a terra i a la bici cada vegada que dona una volta. Ho intento treure amb els dits però impossible, ho intento uns 10km però estic perdent massa temps, aixi que me'n oblido i m'acostumo al sorollet. Al km 20 ja menjo i bec. No em paren de passar triatlets, més en baixada que en pujada! aixo si que es el colmo!! Al km60 peto, les cames me les noto buides, aqui si que em passa gent!! fins i tot una noia, em poso en 6e lloc. menjo un gel i al 70 em noto millor però ja vui baixar una mica el ritme per correr el millor que pugui. Em surt una mi
T2: deixo la bici i a correr,
Tinc gana, aixi que menjo una xuxe gu, a cada avituallament bec gatorade + aigua. La primera de les 3 voltes es fa eterrrrna, aquest circuit és terrible, molt dur, alguna pujada faig esses perq els quadriceps no tenen molta força, pero intento recuperar als plans i baixades. Em surt la mitja marato en 1h39, sorpresa pq se'm havia fet més llarga.

Entro a meta amb una espineta clavada, 5h1'47", a poc de baixar e 5h, si no hagues estat per la maleida roda de la bici... però contenta d'haver baixat 18' de l'anterior half, de vitoria, tot i ser un circuit molt més dur. 6a general i 1a sub23.

Podi femení: Podi mascrulí:
- Eva Ledesma - Francesc Godoy
- Saleta Castro - Fernando Cuenllas
- Alba Xandri - Xavi Torrades

dijous, 22 de setembre del 2011

Campionat d’Espanya de Triatló

7h de dissabte sona el despertador i pitant cap a Vigo, en furgo i bona companyia. Arribem a les 18h incloent 2 parades. Diumnege 7h tornem-hi, esmorzar i cap a boxes.


La primera vegada que corria en èlit en triatlo olimpic, unes 50 noies inscrites, 45 a la linia de sortida.


La natació eren 2 voltes de + de 750m primer corrent en contra i al girar, a favor. Davant van varis grups, jo estic pel mig, en un grupet de 4. A la segona volta 2 noies es queden enrere i jo segueixo a peus de la Nerea Castro,

En bici sortim juntes però només tiro jo, passem a 2 noies a la pujada i s’enganxen pero no passen cap relleu en 3 voltes! Fins que a mi se’m surt la cadena, haig de parar a mitja pujada i un cop posada segueixo sola, perdo 5 posicions pero deixo que m’atrapi el grup de darrere, que hi havia l’Herrero, atrapem un altre cop a la Castro i anem 3 voltes fent relleus fins que ens doblen Murua, Pujol i una altra. La Herrero i altres del diablillos s’enxufen a roda, cosa que no es pot fer, i jo m’aparto pq no em desqualifiquin, perdo el bon grup i em quedo de nou amb la Castro, a tirar, 2 ultimes voltes.

T2 una mica lenta, em costa entrar la sabata però ara a correr, 10k, a ritme semblant de menys a mes pensant si arribo a temps per puntuar. A 5’ tinc la primera noia, aixi que segur que entro si no m’encanto molt al correr.

Acabo a meta amb 2h33’ (18’després de l’Ainhoa Murua), un olimpic molt llarg i lent per la bici que sortien 400+ i una natació amb 1700m almenys.


23ª posició general elit femení, 6ª sub23, 1es equips sub23. Molt contenta per correr en èlit i fer un “bon paper”, amb bones sensacions tot i que encara recuperant-me per arribar a punt a Berga.

http://www.reus24.com/noticia.php?id=9146

dilluns, 5 de setembre del 2011

Acuatló de Tarragona

El segon és el primer dels perdedors, no? Doncs tot i ser una cursa massa ràpida per mi pensava pujar al més alt del podi amb el nom de runnersworld tarragona i em vaig quedar a poc més d'un minut de la primera, l'Ana Pozo.

2,5 apeu + >1 ?! nedant + 2,5 a peu

Escalfo 15' abans de sortir i comencem els 2,5 de cursa a peu molt ràpid, anem tots molt junts, uns 9' trigo en arribar a la transició.

Agafo el gorro, les ulleres, i una mica d'aire abans d'entrar a l'aigua. Son dos voltes nedant, la primera em costa molt, acostumada a nedar fresca, sense acid lactic per les venes! i d'anada tenim la corrent en contra, a part amb les onades no es veuen les boies i costa orientar-se, molts ens la passem i reculem una mica, al tornar es fa més ràpid i els braços van més relaxats. De moment no he vist medusses que era la meva maxima preocupació, aixi que surto de l'aigua, amb el Sergi Bel (que encapçalava la cursa al principi) i tornem a entrar. La segona volta intento avançar més ràpid, orientarme millor i sortir amb forces per a correr de nou.Prop de la costa veig un mono groc que es mou per l'aigua, només pot ser el Gerard (anava 2n al primer tram), amb el mono de catalunya i el dorsal vermell de la fede al cap el reconec i apreto, sortim a la vegada de l'aigua, passem per la transició junts i de nou a correr.

Veig que segueixo 2a, la 1a noia m'ha tret un tros nedant i no la recupero tot i notar-me més còmode que al principi.

45,58', 19 posició general i 2a noia.

Felicitar un cop més a l'organització i més havent muntat i desmuntat una cursa poques hores abans. L'any que ve a repetir, però en equips ;)

dimarts, 16 d’agost del 2011

ZOOT TRIATLÓ

Ja tenia ganes de correr un triatló de carretera a Tarragona, diumenge es va fer el ZOOT TRIATLÓ, un sprint amb uns metres extres de natació.

8.30 sortida dels nois federats, un bon espectacle, amb la victoria del Parreño, que va deixar enrere al Xavi Llobet al tram de cursa a peu. Va haver problemes al ciclisme, doncs alguns doblats només van fer una volta i alguns altres no van baixar fins al serrallo per iniciar la 2ª, retallant 4km sense volguer. Doncs faltava gent als creuaments i rotondes per indicar per on passar. Espero que els doni temps a millorar-ho per la meva cursa.


10h sortida de noies (45), un parell de minuts més tard sortien els nois no federats. D’es d’un principi ja se suposava qui ompliria el podi, en primer lloc, segur que acabaria Ana Godoy.

Natació, uns 1.000m en ves de 750, millor per a mi, com som poques noies a la sortida em poso amb la dolça i la segueixo a peus tota l’estona, sortim juntes de l’aigua (gràcies al Joan Carles que m’estira del braç), primera vegada que surto amb ella, tant endavant, penso que podem fer bons relleus en bici però a la transició no se’m corda el dorsal, em poso nerviosa, perdo temps, tambe fallo al cordar-me el casc, finalment surto en la bici, esquivant a 2 noies despistades a la moqueta de la T1.

Així que perdo a la Dolça i tant ella com jo ens fem la bici soles. A la primera volta no sé ven bé per on he de passar, em despisto un parell de cops pq hi ha pocs controls, podies donar el gir abans d’acabar la rambla si volies, però imagino que és fins al final, al cap de poc m’atrapa el primer noi no federat, més perill que ajuda, no sabia girar a les curves i frenava-accelerava sense sentit, però a estones em va be per recuperar.


Havia avançat una noia en bici i cap m’havia adelantat a mi, però quan surto a correr: alli està de nou! Segur que havia retallat per algun costat, o a la rambla o no arriba al serrallo a fer la volta, així que torno a ser la 5ª, tot i que la 3ª no ha fet be el circuit. La Dolça aconsegueix remuntar a la 2ª posició i jo no sóc capaç de correr més ràpid, tinc molta calor i un gran baixon. No és el mateix sortir a correr havent fet la bici en grup, com els nois, que sola, les cames ho noten, penso que no arribo, no hi ha aigua durant el cuircuit de cursa a peu, es fa etern! Tinc flato i molta molta set, necessito aigua per tirar-me per damunt, tinc la tentació de llençar-me el powerade pel cap però sona una mica enganxifós.


Finalment arriba la meta, entro amb 1h17’, en 5e lloc, però 4t real. El tri sprint més lent que he fet, però pel circuit i tram de natació, Tot i així n’estic contenta, portava 3 setmanes de descans actiu i sobretot sé que he fet un bon tram de natació i ciclisme, tot i punxar a la cursa a peu.



A l’espera de + fotos!

dilluns, 25 de juliol del 2011

Campionat d'Espanya Mitja Distància

Es va celebrar a Vitoria, diumenge, el ct. espanya de mitja distància (1,9 + 90 + 21). Estava inscrita a èlit, erem 25 noies.
El dia abans vam col·locar tot a boxes, preparat pel dia següent i ja feia por de veure, la meva bici destacava entre tantes rodes de perfil, acoples, etc etc, semblava que me l'hagués deixat a catalunya i portés alguna trobada pel carrer: sense acoples, d'alumini, rodes pesades, amb camara, sense contakm, ...
Ens aixequem diumenge a les 6:30, esmorzem alguna cosa i anem cap a la T1 i sortida, al llac prop de Landa, olt bonic el lloc però molt fred, amb algunes gotes fines que començaven a caure, suficients per mullar la carretera. Estem esperant amb ganes posar-nos el neoprè, feia molt fred,i no em ve de gust ni provar l'aigua.
A les 9.00 estem a punt per sortir, es llencen els nois i en 5' sortim nosaltres, les noies èlit (25' + tard les de grups d'edat).
Va ser una sortida molt neta, com esperava, no com a la lliga! emcol·loco en 4a posició, darrere la saleta, la nuria i estefania, però se'm escapen, normalment nedo amb el grup que tinc darrere, l'arrate i altres noies però no em segueixen a prop, me'n adono que estic entre dos grups, a 2' de les primeres i a 2' de es del darrere, vaig més sola que mai, en el pantà, així que em toca orientare sola i em costa bastant per la llum que hi ha, com boira, a més a més la penultima boia no la veig ja que una s'ha enfonsat o volcat i no se on haig d'anar, pregunto al de la barca (des de fora es veu millor!), vaig fent una estona braça amb les ulleres al cap per veure-hi, trobo la diracció i apunto cap alli, distingeixo bé les 2 primeres boies i l'arc de sortida aixi que vaig cap allí fins que trobo un kayak que m'indica que me n'he anat massa a l'esquerra, que tiri cap a la dreta! aaa.. clarr... es veu facil des del kayak, pero jo no!! i no ho veia pk ell me la tapava! aixi que quan passo el kayak enfoco cap a la sortida. Nedo els 1,9km (una mica més amb els despistes) amb 30', a 3' de les primeres. Quan surto ningu diu res.. m'estranya molt, potser han sortit totes les noies i soc la ultima? NO! estan totes les bicis, menys 3 tot i que no es veu clar i penso: no ha sortit ningu i s'han perdut totes? pregunto al que controla els boxes i em diu que si que n'han sortit algunes, bé, aixi ja estic més tranquila, m'acabo de treure el neopre, em poso els mitjons, ulleres, casc i dorsal, agafo la bici i per fi! veig entrar al 2n grup de natació.
En bici, ens esperen 91km amb una mica de fred i pluja fina. Sort que el circuit és molt maco, no tinc massa cosa a dir, el vaig disfrutar i vaig veure que m'avançaven moooltes noies, penso que vaig la ultima, sé que no és el meu punt fort i no m'enfonso, ja arribarà el correr i si puc, retallaré temps. Trigo 3h6' (sobre els 30km/h) 25' més que la 1a noia (saleta)! un desastre. Baixo de la bici, amb ganes de correr, em confonc de fila pero acabo trobant les meves sabates zoot ultra tt, me les poso i a correr: 3 voltes.
En la primera volta vaig una mica més suau, agafo el ritme, sobre uns 4.45'/km, pero a la segona volta noto un petit baixon, baixo el ritme, aixi que em prenc un gel, en 2-3 km em refaig i només em queda la ultima volta, a per totes, em noto forta i corro sobre els 4:30-4:15 ultims km, només aconsegueixo passar una noia èlit però em surt un bon parcial, mitja marató amb 1h41 (la meva millor marca pel moment, i després de 3h de bici..)

Arribo a meta amb 5h19' i amb bon sabor de boca tot i que millorable el tram de bici, amb ganes de repetir a vitoria al mundial de llarga distancia de 2012.
Arribo 16 de la general elit i 2a sub23. També 3eres per equips.

dimarts, 19 de juliol del 2011

Lliga de clubs

Diumenge vam correr a Pulpí, un any més la lliga de clubs. Enguany anavem 8 noies a la linia de sortida i em vam arribar 6, una no va entrar a temps i l'altre retirada, així que vam aixar a 2a divisió!(foto: vane, natalia, txell, laura, ona, carol, pilar i jo)

Sobre el triatlo, no em va anar malament 1h13, a 7' de la 1a noia. Obre uns 12' nedant, uns 38 en bici i 23? corrent.
A l'aigua vaig patir molt, va ser una natació molt agressiva, pensava que em volien treure el xip pq tota l'estona m'estiraven dels peus, em pujaven a sobre, m'apartaven de la meva trajectoria, etc.. molt guarres vaja, que a caspe la vaig disfrutar molt al costat de l'arrate, la montse i l'alba cuba i aqui un patir durant TOT els 750m.Un cop a la bici a patir, em notava les cames cansades, em faltava escalfar-les, 4 voltes de 5km. A la primera agafo la ona i s'enxufa al meu darrere, anem agafant noies fins que ens atrapa el grup més gran, el 3r però no se pq van fent canvis de ritme molt soovint, fan pals tota l'estona, sobretot a la pujada i desprñes de les rotondes i em costa aguantar els canvis, em falta "xispa", aixi que em desenjo i vaig sola la 2a volta, vaig agafant alguna noia, com la ona i la monica pero se'm despenjen, m'escapo, pero a la ultima vola deixo que m'atrapi un grup, no molt mes rapid que jo pero aprofitaria per descansar algun tros, dins torno a trobar la ona i monica, entre altres triatletes, tiro a estones del grup i tambe em reservo per correr.
Arribem juntes a la t2 la faig ràpida i surto amb 4 noies, 2 d'elles no les puc seguir, però n'avanço més de les que em passen. No ha estat una mala cursa, tot i que molt ràpida pel meu gust, aixi que un bon entreno.

Diumenge que ve: Campionat d'Espanya de Mitja Distanca (half) a VITORIA!! tot i que penso que em donaran una bona pallissa...

dijous, 23 de juny del 2011

Triatló B de Balaguer (1,9 + 93 + 21)

Cap de setmana de triatló a Balaguer: dissabte un B de carretera i diumenge el classic sprint de muntanya.

Jo inscrita als dos, però amb intenció de correr només el half, dissabte.

8h sona el despertador, esmorzo i espero a que obrin boxes, mentre intento baixar la bici de la furgo pero es missió impossible, esta lligada amb una cadena i candau que esta encallat, no obre de cap manera i no es pot trencar amb unes simples estenalles. Aixi que a buscar algú que ens pugui tallar el candau amb radial. Sobre les 10h trobem un home que no treballava, ens obre el taller i em fa el favor d’obrir-me el candau.

11h briefing. S’espera un circuit de bici dur, amb 2 ports i fort vent.

11.30 dino i esperem.. 15h serà la sortida

16.40 em poso el neoprè i provo l’aigua, espero la sortida, sense nervis ni esperances de fer un bon paper.

Natació: 2 voltes de 750m. El primer tram difícil, bastants cops i empentes. Teoricament son 4 boies pero mentre nadem se n’adonen que el circuit es massa llarg i en treuen una boia, la retiren pero els primers nedadors seguim la boia, cada vegada més lluny! No l’atrapem fins que ens adonem que no pot ser, ens diuen, una mica tard.. que la treuen, aixi que anem a buscar la següent. Hi ha trams amb moltes algues, bastant incòmode, arribo a la 3ª boia, la 4ª i tornem, una volta més, un pel més curta al eliminar la 2ª boia, en aquesta volta hi ha un canvi de vent, augmenta i es comencen a formar onades, pitjor que el mar! No puc ni mirar endavant, només agafo uns peus i segueixo endavant, esperant portar una bona direcció.

Surto de l’aigua 2ª noia, davant tinc la triatleta del Gava que va sortir amb mi a terres de l’ebre, sé que en bici vaig més rapida, però no penso apretar gaire, sé que no tinc possibilitats de fer podi absolut.

Tram de bici de 93km passant 2 vegades pel port d’Àger, amb un desnivell + acumulat de 1600m. Només sortir de la T1 un fort vent! En la primera recta i no vaig a més de 20/h!! Uf.. el que m’espera, aixi que no m’estresso, vaig a acabar i prou, si punxo sort hauré tingut. Comença pujant fins a dalt, el punt més alt i despres baixada, per recuperar, un trosset pla per menjar i tornem-hi, el mateix port però al revés i amb fort vent de cara, es fa molt llarga fins arribar de nou al cim, un cop allí de nou baixada, però segueix el vent de cara i es va lent, haig de pedalar per avançar i tot! Despres dels 2 ports tenim plans baixades i pujades més curtes però més empinades, fins a pendents del 14% i a trossos vent tant de cara com de cul o de costat, que és el pitjor, mai havia rodat amb tant vent i tenia por de caure de costat. Al km 70 porto una mitja de 22! Pitjor que a l’Extrememan... però aguanto fins el final, poc a poc em van avaçant noies, col·locantme en 11 posició al arribar a la T2.

Només queden 21k, 3 voltes a 7km amb lleugeres pujades i baixades, amb un vent més suau que a la bici però latent, en contra a la pujada. Vaig fent, passo els 7km tots sobre 35 així que em surt la mitja marató a 1h50’, avançant 2 noies a la ultima volta.

Entro a meta 9a general i 1a sub23, amb un temps de 6h12’.

diumenge, 12 de juny del 2011

Campionat d’Espanya de Triatló Cros (1km natació + 20km BTT + 6 cursa peu)

12 de juny. Una setmana despres de l’Extreme man, s’ha cel·lebrat a Caspe el C. Esp. Tri Cros. Amb cap ganes d’anar a competir, amb seqüeles de l’ironman, però per fer un favor al club i aprofitar la oprtunitat de l’ultim any sub23, doncs decideixo anar.

Dormo 3horetes i m’aixeco amb temps per arribar i no quedar-me sense sortir ni dorsals, a les 5.30 vaig cap a caspe, arribo a les 8h i els dorsals no hi son, algú del ploms els va agafar ahir, aixi que res, a esperar, a perdre el temps per alli el mar d’aragon.

A les 9:00h surten els nois de grups d’edats, tinc alguna disctracció però em començo a posar nerviosa pq no tinc el dorsal, i surto a les 10h.

A les 9.20 trobo a la montse amb tot lo meu, em preparo, entro a boxes i passo pel guardaroba, per l'wc, pero ja no tinc temps d’escalfar. Em provo les ulleres noves i espero la sortida.

Primera vegada a la vida que estic a linia de meta i no tinc cap mena de pressió, sé que som moltes sub23, normalment corren més que jo i per puntuar al club en som 4. Sense nervis, que estrany. Tot i que no puc fer + d’un 25% del temps de la 1ª, sinó eliminada, i que? mala sort doncs! penso...

10h tret de sortida, surto, intento aprofitar a la natació que tinc els braços més frescos que les cames.

Surto de l’aigua amb 3 sub23 (arrate, miren i alba) agafem la btt i les deixo passar doncs jo no em sé el circuit i segurament aniran més ràpides, però a la 2ª volta ja sé el que em ve, aixi que puc apretar, no tenia intenció d’esforçar-me avui pero tenint aquesta oportunitat Les passo a les 3, penso que no podé correr, pero igualment no baixo el ritme.

Arribo a la t2 i al correr no puc deixar que em passin de nou, no se quantes sub23 tinc davant però corro tot el possible, a la monica ortin la passo a la ultima (3ª) volta del correr, dubtant si calia o no i entro a meta dins el temps, amb 1h55’19". 16a general i 2a sub23.

Classificació sub23:

1ª Nuria Morrio

2ª Ivet Farriols

3ª Mónica Ortín

Al final ha valgut la pena anar a competir i endur-me una medalla de plata a casa.

Dissabte que ve: HALF IM a Balaguer!!


a falta de fotos i temps parcials

dijous, 9 de juny del 2011

Distàncies del triatló

Ja puc dir que he corregut totes les distàncies i disciplines del triatló: de muntanya, d’hivern, de carretera. Sprints, Olímpics, Mitja i Llarga.

Normalment es comença pels sprints (750m + 20km +5km), una distància còmoda ideal per començar i progressar, amb l’objectiu sempre de baixar temps, on la natació i la cursa a peu tenen més importància que el ciclisme. La meva millor marca: 1h10' a Calafell 2010. Tot i ser una bona ditància per acumular medalles no és la més gratificant.

Els Olímpics (1,5 + 40 + 10km), distància reina en les proves nacionals, amb “l’obligació” de correr com a sub23 trobo que és una ditància força dura, vas a la zona o per sobre l’umbral anaeròbic tota l’estona i es pateix molt. És una distància ràpida i espectacular per veure als profesisonals correr. Només n’he corregut 2 crec i l’ultim amb la selecció catalana vaig registrar 2h30’ tot i fer 6km a 10km/h amb la roda punxada...

Doble olímpica (3 + 80 + 20) diferència dels halfs (mig ironman) té 1,1km més de natació i 10 menys de ciclisme, per a mi perfecte, porto millor la natació que la bici. Només n’he corregut un i molt bones sensacions, vaig gaudir moltissim, no pateixes tant de pulsacions com als curts i musculament una mica més que altres, però res a vere amb els ironmans. Per a mi la ditància perfecte, amb ganes de fer-ne molt més, de competir i preparar aquesta distància la pròxima temporada. La unica marca: 4h33’, amb esperança de millorar-la aviat.

L’Ironman, 13h10’ en l’extrememan de salou ’11. També enguany debut en aquesta distància, la pitjor, la més dura tant físicament com psicològicament, també ho pot acabar tothom, però requereix més preparació que altres triatlons, més temps, més volum d’entrenaments i força de voluntat. Sense paraules, una experiència que durant la cursa no vols que es repeteixi MAI més, però al creuar la meta, veient que has fet realitat un somi, rodejada de persones que t’estimen i t’admiren, t’emociones i aquest record tant intens és el que fa que al tornar estar en bones condicions t’inciti a repetir l’experiència i a proposar nous reptes. Al acabar un ironman tens una sancació que et gratifica molt, et satisfà com a esportista i com a persona, pq és un gran repte esportiu però també personal, al creuar la meta saps que amb esforç pots aconseguir tot el que et proposis a la vida.

dimarts, 7 de juny del 2011

La prèvia de l’Extrememan

Tot va començar un dia de setembre al Decatlon, parlant amb companys de feina sobre la prova extrememan que es feia a salou al juny, em van dir que potser s’apuntarien i jo vaig pensar: estan bojos, no saben on es fiquen aquest 3* (Joan Vives, Josep Ma i Jordi), van estar inflantme el cap 2 o 3 setmanes fins que em van picar i em vai inscriure: casi 250€! Que no em passi res... vaig pensar, però vaig descobrir un nou repte per a la següent temporada, sense oblidar que havia d’aprofitar i competir a nivell nacional en distancies curtes ja que era el meu ultim any de sub23.

*Al final JV, JM i J no el van correr, però si animar...

Anaven passant els dies i jo no em centrava en entrenar per l’ironman, vaig prepararme pel triatlo d’hivern i vaig pensar ja començaré al gener. Al desembre agafo fascitis plantar fins ara, la mantenc latent però ja forma part de mi, un dolor suportable. Per que no vagi a més no entreno molt llarg la cursa a peu, tampoc agafo la bici pq no em motiva molt ni estic prou forta per anar amb ciclistes i triatletes de tarragona, aixi que l’abandono fins l’abril, que comença el bon temps. Corro la marato de Barcelona per provar l’asfalt de llarga distancia i se’m fa molt dur, millor no pensar si portes 180km de bici a les cames, tot i aixi faig més bon temps de l’esperat i tinc motivació per entrenar de cara l’ironman.

Començo a trobar ajudes per afrontar el triatló, com la botiga / club runnersworld tarragona, ajudes econòmiques de Ca la Tere i Cim d’Aligues, i tema de mono de competició amb hoko esport. D’aquesta manera també noto una obligació no només personal sinó per justificar el recolzament que rebia per part de tots.

Al maig m’inscric al doble olímpic de les terres de l’ebre (3 + 84 + 20 km) amb la intenció de fer un bon entreno, no anar al límit però provar com estic. Un cop dins la cursa, com sempre penso que quedaré la última, penso que hi ha bon nivell de noies i és el meu primer triatló de mitja distància. La sorpresa va ser lo còmode que em vaig trobar en els 3 segments i més al arribar 1ª dona a meta. Em va anar molt bé fe rel meu primer podi absolut en triatló mig per animar-me i confiar em mi mateixa de que podia acabar l’ironman dins dels temps de tall. Després de les terres de l’ebre ja entrenaments específics i al cap només tenia l’Extreme.

15 dies abans, surto en bici diumenge, amb la colla ciclista d’ulldecona a fer una ruta molt xula, 90km però em noto molt fluixa, amb conjuntivitis i els quadriceps no responen. Al arribar veg que estic malalta, passo una setmana sense fer res, el cap de setmana seguent (a 8 dies de l’EM) provo de sortir en bici i recaic, aixi que ja no ho provo de nou fins dijous, em fan analítiques, consulto a diferents metges i no em recomanen deixar l’antibiotic ni antiinflamatoris però em sento feble i ganes de dormir. Dijous no no puc anar a treballar, però vaig a fer uns metres a la piscina, no em noto perfecte però suficient per competir diumenge. Divendres m’aixeco amb agulletes de fer 2000m!! Vaig al metge per 3ª vegada, els resultats del ferro son bons i no ha sortit que tinc el virus de la mononuclosi, estic més tranquila. Avui haig de provar de correr i bici abans de diumenge, surto suau amb bones sensacions, una mica més cansada del normal però al 90% per diumenge.

Dissabte, dia 4, dia d’acreditacions, exposició de material i check in de boxes. Em passo el dia a l’estant del RunnersWorld, amb molt de gust, obro els ulls a les 9, no!! Em vull quedar dormint que demà no podré penso... però vaig cap a salou, obro la paradeta a les 10 i a les 20h s’acaba, parant a dinar i als briefings, se’m fa llarg i només penso en el dia següent. Veig les cares i el nerviosisme de la gent i s’encomana, encara em preocupo més per tot, només penso que aquests dies no he estat al 100%, que encara ting angines i perdo una mica la confiança, tot i així se que ho puc acabar, en millors o pitjors condicions però se que puc.

Segur que la majoria han entrenat més que jo, tot i així al final, han estat 240h d’entrenament específic per a l’Ironman, des del dia 7 de febrer fins el 5 de juny: 6h de gimnàs, 68 a peu, 133 sobre la bici i 32 a l’aigua. Tot i els números el meu punt fort és la natació i el dèbil la bici, a la cursa em mantinc. A veure demà com surt. Que no tingui cap problema mecànic a la bici penso.

Dissabte, ales 21h. Sopar fort, casi casi enbuxant-me la boca de patata pq tenia l’estomac tancat, ja des de les 8 del matí, però és un àpat important i haig de fer un esforç. A les 22.30 estic al llit, em poso musica suau, una til·la i a intentar dormir. Em sembla que serà difícil, a les 23h encara estic desperta i li demano a l’Oscar que em faci un massatge quan acabi de sopar. Arriba a les 23.30 i jo m’havia adormit però amb el sortoll em desperto: OH NO!!! Amb el que m’havia costat, m’enfado, estic dels nervis, em preocupo, només penso en negatiu i que em queden 4h per aixecar-me del llit.

Van passan els minuts, cada vegada estic pitjor, sóc insuportable, ho sé, però estic molt nerviosa i ja només em queden 3h per aixecar-me, no pot ser, haig de dormir, així que oblido la cursa i aconsegueixo tancar els ulls fins les 429, minut abans de que soni el despertador.

M’aixeco, ja som diumenge, a 2h del tret de sortida de l’ExtremeMan ’11, per di, per fi ha arribat el dia i d’aquí unes hores haurà passat tot, els nervis segur... M’aixeco com si hagués dormit 9h, estic més nerviosa del normal, evidentment segueixo sense gana, l’estomac està tancat però faig un esforç i menjo un platan amb 2 llesques de bimbo amb mermelada, i cap a salou vaig bebent gatorade.

A boxes, ho reviso tot, tot perfecte crec, penso que no em deixo res, vaig al wc per 3ª vegada, em poso vaselina i el neoprè. Provo la temperatura de l’aigua però no escalfo, ja tindré temps! Em col·loco a la linia de sortida i a esperar...

dilluns, 6 de juny del 2011

Crònica de l’Extrememan

Aviso que és llarga, casi com la cursa ;)
6:15h Com sempre nerviosa a la linea de sortida, aquesta vegada molt més que d’altres, com mai!, em despedeixo dels companys que conec i em col·loco per davant.
Segment de natació: 2 voltes, un total de 3’8km, el mar esta bastant calmat, només hi ha una mica d’oles cap al fons, i plagues de medusses en alguns metres.
6:30h del matí donen la sortida, sabia que no m’aniria malament el segment de natació. Començo a nedar ràpid per agafar el meu lloc, rebo algun cop i trago aigua pero em mantenc fins que trobo una bona posició, als 500m estem ja més col·locats i em relaxo una mica, queda molta cursa i s’han de reservar energies, nedo tranquil·lament, intentant no posar-me enmig de la gent, aixi que no agafo ningú a peus, em guio sola per les boies. Quan encaro cap a la costa em sembla veure medusses? A la segona volta, a 400m de sortir de l’aigua veig tota una plaga de medusses, jo anava davant, liderant el 2n grup de natació, darrere meu, entre altres hi havia l’Alexandra Louison (triatleta professional, de l’equip K-Swiss, la favorita de la prova) però no vull que em piquin aixi que baixo el ritme deixo passar a un noi i em col·loco darrere, entre ell i la A.Louison.
Surto de l’aigua en 55’, abans que cap altre noia, la comentarista es queda flipant, com tothom clar.. pensant d’on surt aquesta tia?, la més jove de la cursa i que només la coneixen 4 gats de Tarragona.... Doncs si, surto primera de l’aigua, gaudeixo dels meus 5’ de gloria, vaig primera al’Extrememan, sé que per poc temps.
T1: Agafo la bossa de ciclisme, em poso els mitjons, el dorsal, deixo dins el neoprè, em cordo el casc i salto sobre la bici, mentre faig els primers metres i em recupero de l’aigua em poso el rellotge i les sabates que estaven enganxades a la bici.
Segment de ciclisme. 1 circuit de 180km amb uns 3000m positius.
De moment fa fresqueta, són les 7:30 quan enfilem cap a la mussara, ens espera la primera pujada, de 960m de desnivell i 45km. Mentre pujo el primer port em passen poc a poc els companys del runners i veig el josep ma i el sadur, fan un video-reportatge durant la bici. Ja a la Mussara m’han passat 3 noies.
La part del ciclisme sense paraules! Sé que és el meu punt dèbil i també el més llarg. Menys mal que no havia fet el circuit sencer, sinó no em fico en el percal, molt molt dur, a més a més, porto sobre la bici una butxaqueta per les barretes lligada en velcro però es va torçant cap a un lateral i al pedalar em roça la cuixa, sense adonar-men vario l’angle de pedalada, suposo que per aquesta causa (i pel fet d’haver abandonat els 15 dies que em vaig passar malalta) al km 90 estava cansada de quadriceps, però al 100 em feia molt de mal el genoll dret, el tendó del quadríceps i tensor de la fascia cada vegada estava més inflat, hi havia moments insuportables i només feia força amb la cama esquerra per avançar, clar que se’m comença a carregar molt quan porto pocs km i segueixo patint de dolor, aguanto a estones millor que altres, no vull pensar en si podre correr o no després només penso en acabar i no punxar cap roda. He baixat el ritme i em passen 3 noies més. Vaig 7a.
Penso en arribar a falset, ja haurà passat el pitjor tram, les pujades mortals i només em quedaran 2h i un port de muntanya “suau”. Arribo morta a falset, buida de reserves, alli hi ha gent animant, em trobo al kiko i a l’avituallament m’esperen l’Oscar, Rios i Helena. Carrego aigua i menjar i segueixo, ja em queda menys. Colldejou se’m fa més dur que mai, es noten els km, sort que fa bona temperatura i veig la furgo del Victor, ha d’estar aprop, em fa un reportatge fotogràfic i em dona anims per acabar (la bici...).
Em costa 7h36’ sobre la bici, 1h menys del previst. Crec que menjo bastant, en total 5 barretes, 3 gels, 3 bidons de gatorade i 2 d’aigua, però al arribar a la transició veig que no ha estat suficient.
T2: Deixo la bici, el casc, em giro el dorsal i em poso un buf i les sabates, sorprenentment els tendons del genoll no em fan mal, només els isquios molt carregats i cansament en general.
Segment de cursa a peu. 42’2km per salou, amb lleugera pujada i baixada pel carril bici.
Començo a correr, a bon ritme (5:30/km) però estic molt marejada, em dona sensació de que haig de caure, vec a l’avitullament i em menjo 2 xuxes, sem passa el mareig però tinc problemes, no m’hi veig, no m’havia passat mai i vaig pensant: son les ulleres noves? La llum del migdia? No, crec que és el cansament, això ho he llegit jo al llibre del Karnazes (Ultramaratonman) producte del cansament, espero que em recuperi, em queda una marató! Al km 6 o 7 estic millor, bones sensacions, però ja veig a gent caminant i amb cara de morts vivents, penso: ja m’arribarà! Aguanto decentment fins els 25 km alli no puc més ja, sé que hi ha molts amics i familia animant-me durant tot el recorregut, he lluitat 6 mesos per aconseguir acabar aquest repte, no puc parar, només afluixo el ritme als avituallaments per veure, sempre el mateix: 1 got de gatorade + 1 d’aigua, cada 2,5km (que en semblaven 10!), a partir del 30 camino als avituallaments, com em recomana el Juanan, per no llançar tant de liquid a terra pero segueixo al trote, a 7 o 8’/km, sé que acabo, sé que baixo de les 15h que teia previstes, però estic al limit de poder baixar de les 13h, crec que no podré, no em respon res. A la ultima volta, em passa una noia, vaig 8ª, em queden 10k i 50’ si vull baixar de les 13h sé que és impossibla però l’objectiu és acabar.
Sort que m’acompanyen corrent al meu costat, ningu sap lo feta a pols que estic, però aguanto de cap, psicologicament estic forta i molt contenta del que estic fent. Als 6 km s’afegeix a ferme companyia el Joan Carles, em dona molts anims. Al gir de la ultima volta tinc l’estomac desfet, necessito parar, sort que m’aguanten pk els genolls no em responen i no em puc ajupir sola, fai les necessitats i les cames no em responen però el cap segueix en peu, només penso en arribar, amb companyia,augmento el ritme, anem a 5:30, ens queden 3km, ultim patir, només 15’ i hem arribat, hauré fet realitat el meu somni, l’objectiu de la temporada 2011. Aguanto fort fins a meta.
Arribo amb 13h.11’, em planto sota el crono molt emocionada, amb ganes de plorar i abraçar tothom però sense forces per fer-ho, Abraço al Juanan, al Joan Carles, als meus pares que m’han donat molt suport, saludo als amics que m’han vingut a veure des de la meta.
L’objectiu era acabar i ho he aconseguit!! Encara no m’ho crec, ara sé que sóc capaç d’aconseguir tot el que em proposi.
De moment no vull pensar en cap altre cursa, no em puc ni moure, penso que és pitjor els dos dies que m’esperen post-cursa que el ironman en si.

Haig d’agraïr a tots els que m’han donat suport els dies previs, i durant la cursa, que han estat molts (Pares, Amics, Runners,... com el Juanan, Joan C., Tito, Josep M, Mireia, Lluis C, kufuuza, etc; del C.T.Monterols com el Ramon; de la Pobla com el Xavi, Javi, Isra, Rosa, Josep, Javi; Victor E, Laura, Jordi S.; del Decatlon: Joseu, Jessica, Vives, Noe, Sadur, Maria; Albert R, Edu V, Ingrid A, Raquel C, etc etc, segur que em deixo algú i que em perdoni pq hi havia moments en blanc a la meva ment! A part, agrair als tots que m'han ajudat aportant economicament o materialment, com Runnersworld Tarragona, Hoko, Cim d'Àligues.

dimarts, 17 de maig del 2011

Escanyabocs '11

Feia 2 anys que no corria l'escanyabocs (grifone challenge), enguany nomes vaig correr 2 proves: la vertical quiri + pedalada.

A la vertical quiri (5km amb 850 +), volia baixar la marca d'1h i vaig arribar a dalt amb 53'! tot i ser un pel més llarg que edicions anteriors. Vaig patir, i molt, pq feia dies que no trepitjava la muntanya i molt menys pujades com aquelles, on nomes mires el terra i t'has d'ajudar dels genolls per pujar. Acabo 5a d'unes 80 noies.
El dia següent, ens espera la pedalada: 47km amb 1600+, estic 4h07 per acabar, m'ho prenc amb calma pero sense parar, evito els avituallaments i menjo i bec el que porto a sobre, només paro a repostar aigua i a provar uns trossos de pa bimbo ressec, untat de nocilla marca no ti fixis, tot i així molt suculent. I després: fideuà i cap a casa.. dos entrenos més a sobre.

diumenge, 8 de maig del 2011

C. Esp. Duatló Cross

Dissabte 30 de maig era el mundial de triatló cross. Tot a punt, arribem la nit anterior en la furgo i a les 8h del dissabte vaig a comprar el mono d'espanya, a recollir els dorsals i a "assegurar-me" de l'hora de sortida. L'organització em diu que surto a les 13.30, entrada a boxes a les 12.15, aixi que esmorzo i a les 10.30 vaig a boxes, veig que corren noies de la meva categoria i vaig a preguntar que passa, a l'organització.
La dona de la fede em dui que s'ha equivocat! que sortia a les 9.55!!! i em quedo sense correr el mundial, amb opcions de fer podi en el meu grup d'edat.
Diumenge corro el duatlo cross, campionat d'espanya, que no em serveix de res mes que per puntuar per el club, pq corro en elit, tot i quedar 3a sub23 no donen premi.
18 absolut i amb desmotivació i rabia.
Ara a pensar nomes en el Extreme man! menys de 30 dies per el gran dia...

diumenge, 17 d’abril del 2011

Debut en distancia DOBLE OLIMPIC, i 1r PODI ABSOLUT

Diria que ha estat la meva millor cursa fins ara, el millor triatló que he fet, i ha estat per primera vegada en distància doble olimpica: 3km nedant + 85km bici + 20km de cursa a peu.

La meva màxima preocupació avui a les 7h era no quedar la última participant de la prova, a les 8h segueixo amb molts nervis, però sé que de l’aigua no sortiré tant malament, em fa patir la bici (no punxar, portar un bon ritme, ...).

8h SORTIDA: 200 corredors, 2x1500m sense sortir de l’aigua. Em coloco sota l’arc de sortida, dins els 20 primers al lateral esquerra, direcció a la 1ª boia.

Natació: Segueixo dins el gran grup pq toca el sol de cara, cap a la 2ª m’aparto pero em desvio una mica, no tinc ningu davant però noto que porto un grupet enganxat darrere, que els faig fer esses fins arribar a la boia, un cop la passem enganxo una noia i segueixo fins la ultima boia i tota la 2ª volta, m’asseguro que agafo una millor direcció. La 1ª noia (M. Pellejero) surt amb 44’51” i jo surto amb la 2ª, amb 48’53”.

T1: Al sortir de l’aigua em col·loco ràpid el dorsal, on ja tenia 2 gels i 2 barretes preparades, les ulleres, casc, agafo la bici i pujo sobre les sabates abans que l’altre noia, així que vaig 2ª, de moment molt millor del que m’esperava!

Bici: penso que no hi ha cap bici com la meva, totes en acoples, rodes de perfil, carbono, etc etc, i jo amb un ferret casi. Penso que al final el que conta son les cames tot i que la resta ajudi una mica, jo segueixo fort, no baixo de 30km/h els 20 primers km, després amb el vent la velocitat es més variable. No m’entra res de menjar fins el km 50 i 60 que menjo les barretes, abans he anat bebent sals minerals i un gel. Arribo amb casi 3h sobre la bici, amb 28,33 km/h de mitjana, ja que son 85km en ves de 80.

T2: baixo de la bici i tinc molt tensos els adductors i biceps femoral, la deixo recolzada, em poso les sabates i penso que no podré correr, em fa molt mal, com si m’hagues de petar el tendó!

Cursa a peu, 4x5km: Segueixo 2ª però quan surto a correr veig la 3ª que entra a boxes i jo vaig tocadeta de cames. No sé quanta diferència em porta la 1ª, la Monica, igualment apreto per arribar a fer podi, si pot ser que no em passi la 3ª, però encara queden molts km. A la volta 2 veig a la Mònica que para, jo també tenia moltes ganes de pixar, però com no sé si vaig primera o segueixo 2ª (en el cas de que em portés 1 volta d’aventatge), no m’aturo i segueixo el més fort que puc, amb alt i baixos sense molta importancia, acabo les 2 voltes finals sense saber si vaig 1ª o 2ª.

Entro a meta amb els braços amunt, acabant en 5h28’, en 1ª posició absoluta i repetint podi en sub23. Molt contenta del resultat! I sobretot dels resultats que m’estant donant enguany dels meus entrenaments.