Comencem lents fins la hora no em noto més còmoda, ens espera una pujada de 1200m en 19km, es fa pesada, però més la baixada que bé después. Als 20km ja em fa mal tot, als 30 encara més, però als 40 em noto més còmoda tot i que ja plou.
El circuit es molt dur fisicament però encara més psicològicament, ja que sempre tornes per on has passat, fins i tot es passa a pocs km de l’arribada a mig recorregut.
Al km 50 començem a tenir molt fred, estem cansats i encara ens queden 30km: anar i tornar a aigualluts des de llanos de l’hospital + baixar cap a Benasque. Hi ha varis amb hipotermia, els primers corredors ens els anem creuant molt lentament i cansats, caminem un km mentre decidim que fer i el millor que vam fer va ser retirar-nos a temps, abans d’acabar rebentats, freds i possiblement lesionats. De fet la meitat dels inscrits ens vam retirar.
Al arribar al cotxe ens adonem que hem perdut la clau pel camí, ho tenim tot allí (la tenda, roba neta, menjar, etc..), per sort podem dutxar-nos, sopar i dormir en un hotel, no parem de pensar en la millor solució, decidim que pel mati anirem a fer el recorregut on creiem que ens pot haver caigut, però per SORT el Gerard pregunta a un policia si han trobat una clan i just al qui li pregunta havia trobat la clau! L’havia deixat a un conductor d’autobús, així que l’anem a recollir i ja estem salvats… Arribem a preguntar a un altre i encara estem buscant la clan, o pagant una grua, o anant cap a benasque amb el meu cotxe.
Esperem que l’any que bé hi hagi un recorregut millor i tinguem algo més de sort, que Benasque sembla que tingui una maladicció! (accident de cotxe, aillament a l’hotel per neu, retirada i perdua de claus, …)
1 comentari:
Teniu una flor al c_l. Petonets
Publica un comentari a l'entrada